La fàbrica es va construir durant els anys 1920, de manera que té aproximadament 100 anys. El seu propietari, Jaume Ensenyat, era fill del fundador de can Xilles i, quan el seu germà Vicenç es va quedar amb l’antiga fàbrica de can Xilles, va decidir construir aquesta fàbrica. La família Ensenyat es dedicava a la producció tèxtil. Per tant, els primers anys d’existència, la fàbrica es va dedicar a aquesta activitat, que va desenvolupar fins als anys seixanta.

A la fi de 1960, Antonio Ramis Tortella, que es dedicava a la producció d’articles de pell, la va adquirir i hi va instal·lar tant el procés productiu com una botiga d’objectes de pell, orientada als turistes que visitaven l’illa de Mallorca.

Els orígens de Manufacturas Ramis, l'any 1939, es basen en la visió innovadora del seu fundador i s’expliquen, en part, per l’escassedat típica de la postguerra. Són conegudes les seves primeres bosses, fabricades amb retalls de pell en forma de rombe, cosits entre ells. Aquests retalls provenien inicialment del material de rebuig de les fàbriques de calçat.

La fàbrica, construïda a finals de 1920, té al voltant de cent anys. Es va construir utilitzant pedra de marès, amb grans finestrals tant a la planta baixa com a la primera planta, per tal d’aprofitar al màxim la llum del sol. Consta de quatre naus de 1.000 m2 cadascuna, i d’un pati interior de més de 300 m2.

De la fàbrica, destaca l’antiga xemeneia, construïda amb maons, situada a la nau sud, que té 26 m d’altura. La fàbrica tèxtil tenia un únic motor de vapor, i la xemeneia permetia dispersar el fum a una altura adequada.

La fàbrica va patir un gran impacte arquitectònic a la façana principal arran de l’adaptació que en va fer Mercadona. La legislació municipal va obligar a crear arcs a la façana de l’edifici, mentre es feia la reforma de la nau per al supermercat.

La rehabilitació de l’edifici que s’ha fet des de l’any 2012 ha anat a càrrec de dos equips d’arquitectes: Arquitectura Punta i Mercè Zazurca Codolà.

La filosofia de la rehabilitació es basa en la idea de conservar al màxim tant l’aspecte general com els detalls originals de l’edifici. Al mateix temps, s’ha minimitzat la intervenció necessària i, amb això, el pressupost de rehabilitació. S’han seguit també alguns principis de construcció sostenible, com la instal·lació d’una caldera de biomassa. Finalment, la rehabilitació s’inspira en algunes figures conegudes, com l’arxiduc Lluís Salvador.

La primera etapa de la rehabilitació va consistir a recuperar la coberta. Contràriament al que dictaria la intuïció, es va començar pel sostre perquè, al cap dels anys, s’hi havia fet molts goteres i es temia que la humitat pogués danyar l’edifici.

En una segona etapa, es van pintar les façanes de l’edifici i s’hi van instal·lar els finestrals actuals. A final de 2013 i principi de 2014, s’hi van eliminar tots els afegits que s’hi havia acumulat al llarg dels anys, com els dobles sostres, murs divisoris, instal·lacions, etc..

Finalitzada aquesta etapa, per primera vegada es va tenir una visió “neta” de la riquesa arquitectònica que albergava l’edifici, i es va poder veure en conjunt, tant pel que fa als espais globals com als detalls constructius originals. Al mateix temps, es va poder veure l’impacte de la reforma que hi havia fet el supermercat inquilí als anys noranta.

Des de l’estiu de 2014, es va començar a reforçar l’estructura de l’edifici. Aquest reforç estructural era necessari per poder donar a l’edifici un ús públic. Totes les actuacions fan que l’edifici superi amb escreix els kg/m2 de resistència que la normativa estipula. Aquestes actuacions consisteixen en micropilons i enceps que reforcen les columnes de ferro colat de les dues naus, reforços de ferro (tirants) per a les bigues del sostre de la planta baixa i la substitució de les travesses del sostre de la primera planta.

El reforç estructural també inclou el reforçament de la torre xemeneia amb l’aplicació d’unes anelles d’acer que constrenyen la torre. Aquesta actuació és necessària perquè al llarg del temps hi ha aparegut algunes esquerdes, que fan que el con de la torre deixi d’actuar com ho feia quan es va construir, cosa que l’afebleix. Les anelles d’acer, a constrènyer la torre, fan que la torre torni a actuar estructuralment de forma correcta.

A final de 2014, es continua amb l’obra civil i se’n preparen les preinstal·lacions. L’any 2015 s’orienta sobretot al conjunt d’instal·lacions de l’edifici. En primer lloc, destaca el sistema de calefacció, amb una caldera de biomassa. Tot l’edifici té panells pels quals circula aigua calenta i que irradien la calor a cada una de les naus. També s’hi instal·len els sistemes de fontaneria, elèctric i de comunicacions, veu i dades.

Durant el 2015, també es fan els paviments i tots els envans interiors de l’edifici. Això comporta recobrir tots els murs de l’edifici i, com a actuació més important d’aquest paquet, muntar-hi totes les aules.

Finalment, se’n fa la decoració, austera, d’acord amb el to industrial de l’edifici, i s’hi distribueix el mobiliari i els altres elements decoratius, i s’hi inclou un entramat de plantes d’interior amb vista a la renovació de l’aire de les diferents naus.

També el 2015 es crea el bosc de l’Arxiduc a l’antic pati de la fàbrica. És precisament en aquesta zona on la figura de l’arxiduc és més present. Aquest espai està format per cinc parterres representatius de cinc hàbitats típics de les illes Balears, que l’arxiduc Lluís Salvador va descriure a Die Balearen (1869-1894). L’espai és fruit dels coneixements generats arran del projecte NIXE III, i de Juliol Cants, permacultor, que n’ha proposat el disseny definitiu.